Amb uns dies de retard, he pogut celebrar l´arribada de la primavera al camp. L´oratge no ha acompanyat molt que digam i l´aigua i el fred han sigut el pa de cada día durant tota una setmana.
Encara que l´hivern ha acabat (almenys oficialment) els dies de pluja i fred passats semblen més invernals que primaverals.
Durant els equinocis les hores de llum i foscor duren el mateix a tota la Terra (excepte als pols). Aquest es el fet astronomic que s´hi pren de base (junt als solsticis) per a establir el començament de les estacions.
Una de les coses que he aprés es a fluir amb el temps, a sentir els moments en els quals la Roda gira sense necessitat de mirar un calendari fet pels humans. Encara que la primavera ha entrat oficialment en la nit del 20 de març, no ha sigut sino hui quan he començat a gaudir de bon oratge, del lent despertar de la Natura. Les darreres plutjes han sigun com una rentada de la Natura, com una expiació de les penuries i el fred de l´hivern abans del bon oratge.
Els mites son bons punts de partida per als qui volen indagar en les tradicions dels nostres avantpassats, si sabem mirar-los bé. Segons els avantpassats celtíbers, era Ataecina qui portava l´hivern, quan moría i descendía a l´Inframón, renaixent després i portant la primavera, d´una manera pareguda al mite de Perséfone.
Aprofitant que es un Temps després d´un Temps i els dies de plutja, he fet una neteja general intensiva en casa, la Neteja Estacional, per tal de fer fora les energies acumulades durant l´hivern. Aixo no vol dir que la resta de l´any no faça neteja, pero aquesta es una neteja de TOT alhora.
Fregar ben fort, descarregant tensions incómodes propies mentre la bruticia va desapareixent (sobretot la dels llocs mes dificils e inaccesibles), damunt les prestatgeríes i vitrines penjades a la paret (amb tot el seu contingut), els nombrosos llibres de la llibrería de la saleta d´estar, la campana de la cuina...
Després motxar afegint a l´aigua del poal un grapat de sal i una infusió de ruda i romer, per a netejar alguna cosa mes que lo fisic. I per acabar prendre un poc d´inciens (la resina preferentment, encara que poden valdre els palets) o cremar ruda amb oli essencial de romer (per als qui no suporten la mala olor de la ruda).
Hui he anat a dos llocs. El primer es al Castellet de Mariola, una atalaia árab situada en una elevació sobre la Font de Mariola. Les ruines a la Natura son llocs de poder, on s´hi pot accedir mes facilment al Regne Invisible, que d´aixó sabien molt els nostres "iaios", de fet no eren construits a l´atzar, sino en llocs estratégics o a llocs on les forces tel-lúriques son més fortes i perceptibles. Son llocs on podem contactar amb la sabiduría dels nostres avantpassats o fins i tot, convocar-los.
Després de dinar he anat a la Cova Bolumini, la Casa dels Ancéstres. Les darreres plutges han fet que l´aigua cale dins la cova lentament i per aixó l´hipnótic só de les gotes es omnipresent dins la cambra sagrada. Eixa aigua subterránea, que es un passatge cap al regne de la Mestra, imbuida amb els poders de la Terra. Bona per a carregar eines (com la meua vara banyuda o stang i els diversos cristalls que empre als rituals) o a nosaltres mateixos. Després de convocar als meus avantpassats i dipositar-los una ofrena floral sobre l´aigua acumulada en tollets, he dut a terme un Festí Roig i una meditació, aprofitant el só de l´aigua. Desgraciadament no disposava de cámera per a fer algunes fotos i vídeos i es una llástima perque la cova está realment preciosa i el só es una delicia.
L´equinoci de primavera també s´hi coneix com Ostara, per Eoster, l´antiga Deesa germánica de la primavera. Curiosament als païssos anglosaxons la paraula per a Pasqua es Eoster, derivat del nom d´aquesta celebració i Deessa. També s´anomena Equinoci Vernal, Alban Eilir per a les tradicións druidiques...
Entre els simbols més destacables d´aquestes dates están els conills, els ous i les flors. No es d´extranyar, puig que es una celebració que exalta la fertilitat que donará els seus fruits mes endavant, amesura que avance l´estació.
Els conills i les llebres son animals molt prolifics (de ahí la seua relació amb els ritus de fertilitat). També simbolitzen l´amor romantic, així com els cicles de vida i renaixement en la cultura antiga greco-romana.
Holda (Frau Holle en germánic), la Deesa que comanda la Cacera Salvatge, porta una comitiva de llebres.
La Deessa siberiana Kaltes, relacionada amb els canvis de forma, prenía amb frequéncia la forma d´una llebre. A la cultura cristiana un conill blanc es simbol d´inocencia i puresa.
Son molts els mites que associen les llebres amb la lluna.
Eoster es també Senyora de la Lluna. A la Xina s´hi creía que les llebres i conills femelles s´hi quedaven prenyades per l´efecte de la lluna i la figura del conil está present a moltes celebracions llunars xineses.
En la Bruixeria Tradicional a la lluna plena de primavera, a banda de Lluna de Prurificacions, també se la anomena Lluna de la Llebre i es un temps de nous començaments (en tots els aspectes).
D´altra banda, la llebre ha sigut tradicionalment una de les disfresses favorites de les bruixes (junt amb els gats negres i els llops). Parlaré del canvi de forma en un altre moment.
Els ous com a simbol de fertilitat crec que no cal explicar-ho, es prou obvi. El mateix pel que fa a les flors com a simbols de la primavera.
