LLUNA DE SANG

Les dones portem arrossegant molts segles de prejuicis sobre la nostra menstruació. Que som impures, que la sang que expulsem per la nostra matriu es bruta. Quan les xiques tenen la seua primera regla es prou frequent donar-los un sermó sobre sexualitat i reproducció, que mes que informar, el que pretén es espantar-les per tal de que eviten un embaráç no dessitjat.

La cultura popular está plena d´aquestos prejuicis: una dona "amb la regla" no pot tocar una planta perque la secaría, les dones menstruants podíen arribar a tallar la llet d´una altra dona que donara el pit, no hi ha que banyar-se quan s´está menstruant...a més dels nombrosos eufemismes amb la qual s´anomena: la cosina d´América, la dona de roig, la coca amb tomaca...com si fora una cosa indigna i de la qual avergonyir-se.

Els cicles llunars i el cicle menstrual duren (hi han excepcions per al segon cas) 28 dies, de ahí que una forma d´anomenar la menstruació siga "lluna de sang". Encara que no sempre van al mateix compás.
El centre de poder de la dona, per excel-léncia, es l´uter. Es el lloc on es forma una nova vida. Per aixó la sang menstrual es tán poderosa.

En l´Art d´Astúcia s´utilitza la sang (sobretot la menstrual) con una forma de donar poder als nostres rituals, el nostre poder. Amb aquesta sang vital s´hi preparen filtres amatoris, s´hi pinten sigils o simbols en les éines de Treball per a carregar-les i vincular-les amb nosaltres o també s´hi pinten sobre les botelletes que son la llar dels nostres Esperits Familiars. O es emprada per invocar els Ancestres. O quan volem donar poder a un ritual de maldició. O per oferir-li-la a la Mestra dins d´una copa o bol, abocant-la després a la Terra o a l´aigua de rec per a fertilitzar els camps...

Hem de desterrar eixos mites que desvirtuen la nostra menstruació (i per tant el nostre cos) i que tant de mal ens fan. Hem de celebrar la nostra condició de dona i el fet de que el nostre cos pot donar lloc a una vida nova.
No es un fulletó propagandistic feminista (els extremismes feministes i masclistes mai son bons), es senzillament acceptar un fet biológic natural que ha sigut desnaturalitzat i alienat durant segles i que forma part de nosaltres, es un fet que vivim mes a mes.

La menárquia (primera regla) marcava el ritus de pas de les xiquetes a dones: la resta de dones del seu clan la instruïen amb la seua sabiduría i la preparaven (sense ficar-li pors estúpides al cap) per al seu paper de dona (que incloía també el paper de mare) i ho celebraven amb goig. La sang de la primera Lluna era sumament inportant i poderosa per a les nostres avantpassades. I també hauria de ser-ho per a nosaltres, dones del segle XXI, sigam bruixes o no.