LLUNA DE OSTARA I L´"AIGUA DE PRIMAVERA"

La primera lluna plena de primavera era per als nostres avantpassats (i per als qui honrem la seua saviesa) un moment important. D´una banda la primavera suposa una explosió de vida després de la mort aparent de la Natura durant l´hivern. Els camps están verds, els conreus creixen, els arbres están plens de flors i les herbes medicinals estan cada volta més llestes per a ser collides. Amb motiu d´açó s´hi celebraven festes per honrar la fertilitat de la Mare Terra i afavorir la fecunditat (en una época on no teníen tantes comoditats ni tecnología médica, la procreació i supervivéncia dels fills era lo primordial).

Simbols freqüents de fertilitat eren els conills i llebres (per motius obvis), els ous i el pá. I a veure si endevineu l´origen de la "llebre de Pasqua" i de la popular Mona...

El Concili de Nicea va decretar a l´any 325 de la Era Cristiana que el diumenge de Pasqua s´hi celebrara el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera per motius religiosament estrategics: així cristianitzaven la festa pagana de la fertilitat superposant-li la Setmana Santa (perque a vore...que algú m´explique qué tenen a veure la tradició dels ous i les llebres amb el Crist. I no, no em val la resposta de "coses dels americans i els anglesos", perque la Mona te menys d´anglesa que una paella.)

D´altra banda la lluna plena es un moment on s´hi pot "creuar el setge" amb més facilitat perque es un pinacle de poder dins de moltes tradicions del Vell Art. Molts rituals de canvi de forma (em referisc a la capacitat de l´esperit de canviar de forma fora del seu envoltori corporal) solen fer-se quan la lluna irradia més poder (encara que hi han tradicions que ho fan durant la Lluna Nova o Negra). Els rituals encaminats a augmentar quelcom s´hi fan desde Lluna Nova a Plena, es a dir, quan creix, sent la nit de lluna plena el punt algid de poder. Moltes criatures son sensibles a aquest poder; els "llunatics" s´anomenen així perque la lluna els afecta de forma més acusada, encara que ha acabat sent rebaixada a una paraula per designar una patología.

Aprofitant doncs aquest esdeveniment he desenvolupat un ritual per crear el que jo anomene "aigua de primavera". La primavera es un moment de plenitut i nous començaments, de pura vitalitat i treméndament fecunda. La lluna plena es un moment de poder espiritual, de llum enmig de la foscor. L´"aigua de primavera" s´utilitza per a imbuir les nostres eines, els nostres conjurs i a nosaltres meteixes amb eixe poder. Per a ajudar-nos en el desenvolupament de dots magics i exorcizar eixa foscor que de vegades ens abruma i que no aprofita per a res perque res util ens pot ensenyar. Per a donar-nos una "empemta" energética per tal d´ajudar-nos a encarar els nous començaments. Per a meditar. Per ajudar-nos a executar el Vol de l´Ánima i canviar a la forma d´un gat, ratolí o qualsevol animal que ens permeta creuar el setge i viatgar pel Regne Invisible. Per a ungir-nos durant els ritus de pas (o la dedicació a l´Art d´Astucia si decidim fer un ritual per "formalitzar-ho", encara que moltes Tradicions no solen fer cap ritual d´iniciació, n´hi ha prou amb eixa súbita il-luminació anomenada el "Llamp de Mitjanit").

L´Aigua de Primavera es de color púrpura, el color de la espiritualitat. Per tal d´obtindre el colorant vaig emprar les flors del lliri blau, giriblau o girablau (iris germánica). Una flor que, a més, es considerada un símbol d´iniciació i nous començaments.

 

Els pétals, d´un viu color morat, s´hi maceren en alcohol, podent guardar el concentrat en ampolletes. He afegit unes gotes a aigua de mar (un element purificador; "res roïn pot vindre de la mar", diuen alguns Homes i Dones Savis) i aigua d´un pouet, que a més de ser un passadis cap a l´Inframon, está habitat per uns esperits de les aigües amb els quals tinc una relació cordial: jo els lleve la brossa i els porte ofrenes i ells em permeten anar a meditar al seu lloc.

He anat al meu santuari i allí he dut a terme la declaració d´intenció i la part ritual. He acabat amb un Festí Roig i he deixat allí la botelleta per a que s´hi "carregue".

Haureu notat que utilitze molt un crani de conill. Bé, l´us de òssos a la Bruixería Tradicional es molt frequent. S´utilitzen normalment per a cridar l´esperit d´algun animal o avantpassat (als òssos resideix l´Alé Vital, l´esperit d´un esser). En el meu cas, el crani de conill es un simbol de la primavera (de la Deessa Ostara) i a més al Vell Art les llebres i conills son un dels canviaformes per excel-léncia.

Demá arreplegaré la botelleta d´Aigua de Primavera del santuari, ja carregada, llesta per a ser utilitzada.

Per cert, jo esperava que la nit fora rasa i que la lluna incidira sobre la botella per imbuir el seu contingut amb el seu poder, pero no será així: la plutja ha fet acte de preséncia. Al principi pensava "Xe, quin desastre, no s´hi fará com esperava i segurament no isca molt bé". Pero després ho he pensat millor: la plutja, eixa aigua que cau del cél, es fecundadora i purificadora. Les plutjes de primavera son poderoses perque a elles resideix el poder latent de la Natura que está despertant lentament.
Eixe "canvi de xip", eixe amoldament als cicles naturals, eixe fluir amb les coses i saber traure profit de qualsevol canvi es una de les coses que he aprés amb el temps. Perque el "ser bruixa" i el "actuar com una bruixa" no es una cosa que s´aprenga en cap llibre de mágia o suposta bruixería. Es una cosa que s´aprén per instint, per la intercessió d´eixa part nostra que encara s´hi resisteix a deslligar-se de la Vella Mare, malgrat l´era de la tecnología.

Com deia Bruce Lee: BE WATER, MY FRIEND!!