Blai de Sebaste fou un bisbe-metge, oroginari de Sebaste (Sivas) en lo que hui es coneix com a Turquia (antiga Capadocia). Es patró de molts pobles de la nostra geografía, com ara Torrent o Bocairent. Pel fet de salvar-li la vida a un xiquet quan estava a punt d´ofegar-se amb l´espineta d´un peix que tenía travessada a la gola, es costum beneïr la gola per evitar malaties com ara refredats.
En altres llocs, en compte de sant Blai, es el día de santa Brigida, patrona d´Irlanda. En un intent per acaparar nous adeptes, els pares de l´església convertiren a Brigit, Deesa céltica del foc i la curació, en santa Brígida.
Un sant metge i una Deesa de la curació, festejats en la mateixa época de l´any...¿coincidéncia?.
La Candelera simbolitza per als cristians la purificació de la Mare de Deu, 40 díes després del part, segons la tradició hebrea. Tradició que, per exemple, se seguía practicant a alguns pobles d´Espanya, com per exémple a Cabra (Córdova), on les dones que han parit guarden "la cuarentena".
La antiga festivitat d´Imbolc es una festa de foc com agent purificador. El element ígni tenía la virtut d´emportar-se els mals de l´hivern, en una época de l´any que comencen a mostrar-se els primers atisbes de l´arribada de la primavera.
Ataecina, com a Senyora dels cicles anuals, román a l´Inframon durant l´hivern i torna a emergir a la primavera. En aquestes dates celebre la seua inminent arribada, recordant que l´hivern, al igual que els temps dificils, no dura per a sempre.
Imbolc es una promesa de temps millors, un bon moment per a desfer-se de coses dolentes, purificar-se en còs, ánima i ment. Per a deixar arrere tot alló que ens entorpeix el nostre avançar per la vida i d´eixa forma, encarar la primavera, elst temps millors amb energíes renovades.
A més de la bendició de les goles, es costum repartir el "pa bebeit", costum que te el seu origen en els temps en els quals s´hi celebrava la inminent fí de l´hivern amb banquets on el pá i productes fets amb grá i llet éren omnipresents. En l´antic calendari dels pobles germánics (que també feren preséncia a les nostres térres), l´equivalent al nostre febrer es deia Suhlmonath, que vol dir "lluna de l´arada" (recordem que antigament els mesos començaven amb els canvis de lluna i les societats antigues éren,eminentment, agraries i ramaderes). Durant Suhlmonath era costum fer pans per a aliviar la fam. També el bestiar tenía les seues cries, raó per la qual a les celebracions d´Imbolc no falta la llet com a simbol nutrici.
Es també costum fer un "porrat". Els porrats son fires que s´hi celebren a determinades dates del calendari. Els carrers s´omplin de venedors i es bon moment per a comprar productes típics de les nostres térres. La Fira de Tots Sants de Cocentáina sería un exemple de porrat a lo béstia.
--------------------------
ROTLLOS DE SANT BLAI
**INGREDIENTS**
- 1 k de farina
- 1/4 de sucre
- Un got de ví d´oli d´oliva
- Un got de ví de suc de taronja
- Un poquet de llimó ratllat
- Un got de ví d´anís
- Un got de ví de matalahuva
- Llevadura de forner
**PREPARACIÓ**
En una safa posem la farina, la llevadura, l´oli, el sucre, el suc de la taronja, el llimó ratllat, l´anís y la llevadura (o "llavoreta") préviament bullida.
Li afegim l´aigua calenta que puga admetre i treballem la massa fins que s´homogenitze. deixar posteriorment que la llavoreta fermente.
Una vegada fermentada, fem els rotllos (rosquetes) i els fiquem al forn a temperatura mitja uns 20 minuts aproximadament.
---------------------------------
Com a curiositat, mireu aquest vídeo del "Vitol a sant Blai", amb l´omnipreséncia del foc purificador:
I per acabar us deixe amb una de les meues cançons favorites.
Hola! Jo tinc familia a Irlanda i m´encanten les llegendes celtes i la música.Gracies per descubrir-me´n de noves.
ResponderEliminar