AL FINAL DEL DIA...

...en la quietut de la nit, em recull en la meua cambra. Davant l´Eix del Mon, la representació de la Mestra, amb l´inciens elevant-se com les meues plegaries i invocacions, els silenciosos i buits ulls dels cranis m´observen i els seus esperits floten al meu voltant.

Invoque la sabiduría de la Vella Mestra per a descendir als racons més foscos del meu esser, per a dansar amb l´Ombra que tots portem dins, no per a destruir-la, sino per a obtindre el coneixement que d´ella emana.

Dansar amb la nostra foscor, en el sentit negatiu, ens permet il-luminar eixos aspectes de nosaltres que ens desagraden. Saber per qué ens son tan repulsius, esbrinar les veritats que amaguen sobre nosaltres.
I aleshores ens tornem un poc mes savis i savies. I creixem.