DE LA TERRA...

Aquest es un recorregut ple de llegendes, de festes, de menjars i de danses, tractant de recollir de l´oblit les velles tradicions ancestrals de la nostra terra. Es també un esbós sobre la meua forma de viure i entendre la bruixería, en el sentit no wiccá. Una visió que ha sigut motlejada pels coneixements trasmesos en la meua familia, pel contacte amb altres corrents de bruixería tradicional (en especial la Hedgewitchcraft) i per l´experiéncia, tant en l´ambit "bruixesc" com de la vida quotidiana. El fet d´estimar altres dones ha marcat profundament la meua visió de la divinitat: personalment no veig el fluir del Tot com el fruit de la polaritat masculí-femení, sino més bé com la alternancia dels cicles próspers i nefastos, de la alternancia de la vida i la mort, de les variacions entre l´hivern i la primavera o la llum i la foscor (sense tindre que ser aquesta sinónim de "malignitat"). Malgrat aixó, abordaré les creencies antigues que si observen la polaritat masculí-femení, a mode de curiositat.

La Serra de Mariola, el lloc on nasqué i m´he criat (per sort), es increiblement rica en llocs ancestrals de poder. Ja els esmentaré al seu corresponent article. Com a exemple hi anomenaré la Cova Bolumini (ALfafara), Cova de la Pastora (Alcoi), la Font Roja...

(Detall de cérvol a la Cova de la Sarsa)

"Rascarem" davall la corfa amb la qual el cristianisme ha cobert les festivitats per a recuperar el seu vertader origen. I farém un repás de les herbes que ens ofereix la Mariola i els seus diversos usos.